1. |
Pura geografia
02:56
|
|||
|
Abans de partir cap a s'aeroport
tu me vares dir que apostéssim fort,
que sa distància només és una línia
que fan es avions pel cel.
Cent deu mil dematins
tot bé anar fent.
I ses nits, cada nit,
d’estar pendent.
Sentint-me com quan mires un mapa,
però està al revés.
Cari tu estàs fet a mida,
això no s'oblida.
Es teu cos i es meu
són pura geografia.
I ara m’he de creure
que no mos tornarem a veure.
Cari tu estàs fet a mida
això no s'oblida.
Es teu cos i es meu
són pura i dura geografia.
I ara m’he de creure
que no mos tornarem a veure.
I com enyor es dies
que no fèiem res.
Com enyor es dies
que no sentíem ses amenaces
de fer certes passes
que obliguen a partir i no mirar enrere.
I jo ja no me sent d’aquí
i tampoc d’una altra banda,
eh d’una altra banda.
I tu te sents igual,
tu te sents igual.
Vius pensant que tornar enrere no estaria mal.
Però això ja s’ha acabat,
jo per Barna i tu a s’altre costat.
Tots dos a dalt però desesperats
per un final que no esperàvem.
Cari tu estàs fet a mida,
això no s'oblida.
Es teu cos i es meu
són pura geografia.
I ara m’he de creure
que no mos tornarem a veure.
Cari tu estàs fet a mida
això no s'oblida.
Es teu cos i es meu
són pura i dura geografia.
I ara m’he de creure
que no mos tornarem a veure.
|
||||
2. |
||||
|
Sento l'aire ple de sal.
Brilla, brilla
la pell molla sota el sol,
sota el sol.
Sa cendra cau dedins
ses botelles de vi
que fa hores
hem anat obrint.
Tota sa pena
que me guardava
s'ha diluït,
s'ha diluït.
Amb tu a prop de mi
no sé com distingir
si és la lluna
o ets tu el perill.
Quan passen coses
estant a les fosques
i no ens han vist,
i no ens han vist.
Mira, podem anar a la mar
i veurem es sol sortir,
sé una cala sense guiris que no surt a cap review.
Baby, no sé que ha passat
ni perquè me sent així,
però se m’atura es cor cada vegada que te mir.
Quina mala pinta.
Quina mala pinta.
Quina mala pinta.
Super mala pinta.
Sempre he estat més de nit que de dia
i pensant que se m’espassaria tot
torna a començar, torna a començar.
Ulleres posades,
finestres baixades i tu i jo,
torna a començar, torna a començar.
Encara dematí ens falta decidir
tantes hores per on seguir.
Xoquen les ones contra les roques,
anar insistint, anar insistint.
Mira, podem anar a la mar
i veurem es sol sortir,
sé una cala sense guiris que no surt a cap review.
Baby, no sé que ha passat
ni perquè em sento així,
però se’m para el cor cada vegada que ets aquí.
Quina mala pinta.
Quina mala pinta.
Quina mala pinta.
Super mala pinta.
|
||||
3. |
Quina pena
01:06
|
|||
|
Mira'm com tu saps
que me pos tendre,
com quan mos trobàvem pes
Raval es divendres.
Me deies que era,
era sa teva primera, era.
Quina pena
res és per sempre.
I ara separats
i sense entendre
si això s'ha acabat
o necessita seqüela.
Una altra era, era
o marxa enrere, ere.
Quina pena
res és per sempre.
|
||||
4. |
||||
|
Era com estar
trista, trista, trista a Miami.
Fugint entre aeroports i escenaris
com una ona,
com un tsunami.
Dins una postal
trista, trista, trista a Miami.
Pensant en tu des d’un altre horari
sempre tanta gent però tot tan solitari, tan solitari.
Ei, cada dia un full de ruta diferent
i a es dancehall, bones cares i anar fent.
Però avui ho canviaria
i amb tu m’escaparia un moment.
Sé que no és fàcil mirar-nos tan de lluny.
Canvi d’horari les nits parlant amb tu.
Als escenaris ensenyo el teu tattoo,
un vestit tot de blue perquè és trist without you.
Era com estar
trista, trista, trista a Miami.
Fugint entre aeroports i escenaris
com una ona,
com un tsunami.
Dins una postal
trista, trista, trista a Miami.
Pensant en tu des d’un altre horari
sempre tanta gent però tot tan solitari, tan solitari.
Tot lo que he sentit
ara ja no me fa mal.
Tot aquest neguit
ara ja no me fa mal.
Perquè aquesta nit
s’ha sortit flow carnaval,
flow carnaval.
Ja no fa cap mal,
tot el que he sentit
ara ja no fa cap mal.
Tot aquest neguit
ara ja no fa cap mal.
Perquè aquesta nit
s’ha sortit flow carnaval,
flow carnaval.
Era com estar
trista, trista, trista a Miami.
Fugint entre aeroports i escenaris
com una ona,
com un tsunami.
Dins una postal
trista, trista, trista a Miami.
Pensant en tu des d’un altre horari
sempre tanta gent però tot tan solitari, tan solitari.
|
||||
5. |
Mala via
02:50
|
|||
|
Te diria que només
per un moment,
només un dia.
De tornar a aquell febrer
d'abans que tot
fes massa via.
Donaria més de lo què tenc.
Donaria més de lo què tenc.
Per tornar a aquell moment
d'abans que tot
fes mala via.
Ei, ei,
tu i jo,tu i jo
érem tan perfectes que fotia
i me fotia a jo.
Tot estava fora de control,
jugant a un joc on només queda un cor.
Tu full gas,
tot va massa ràpid.
I jo amb es freno en sa mà
perquè derrapi.
Qui hauria dit que descarrilaríem,
qui sabia quin mal mos faríem.
Tenc encara es vídeos i ses fotos,
corason roto.
Me sap tant de greu no poder dir-te
que si pogués...
Te diria que només
per un moment,
només un dia
.
De tornar a aquell febrer
d'abans que tot
fes massa via.
Donaria més de lo què tenc.
Donaria més de lo què tenc.
Per tornar a aquell moment
d'abans que tot
fes mala via.
Sempre a sa frontera,
sense marxa enrere.
Com cotxos de choque,
sa venjança per darrere.
Tot tan previsible
com ara impossible.
Si tot funcionava
per què en vàrem voler més?
Sempre a sa frontera,
sense marxa enrere.
Com cotxos de choque,
sa venjança per darrere.
Tot tan previsible
com ara impossible.
Eh, per què en vàrem voler més, més, més?
Tenc encara es vídeos i ses fotos,
corason roto.
Me sap tant de greu no poder dir-te
que si pogués...
Donaria més de lo què tenc.
Donaria més de lo què tenc.
Per tornar a aquell moment
d'abans que tot
fes mala via.
Donaria més de...
Donaria més de...
Donaria més de lo què tenc.
|
||||
6. |
Cala Rajada 1964
01:35
|
|||
|
En s’estiu venien cada any, cada any.
Era tal com una postal.
I se n’anaven encantats
i fins l’any que ve.
Tot bessos i abrassos,
eren com una família però d’estrangers.
Amb ses minifaldes,
vermelles ses galtes.
Dormien plegats,
no estaven casats.
Tot lo dia a es sol,
alles gut.
En s’estiu venien cada any, cada any.
Era tal com una postal.
En s’estiu venien cada any, cada any.
Era tan de postal, ah-ah.
|
||||
7. |
||||
|
No van per s'ombra, s'ombra
van de compres
per botigues de souvenirs,
per botigues de souvenirs.
I ses estones mortes
quan se'n tornen
pensa jo no torn per aquí,
pensa jo no torn per aquí.
Hoteles, sol y playa.
Turista no se vaya, no.
Noranta mil piscines
i un golf a Ses Salines oh.
Això abans era un manantial,
però s'aigua s'ha enverinat.
Hoteles, sol y playa.
Hoteles, sol y playa.
Avions volant, pel cel escampant
fum a les totes i gent com a ones.
I per la mar, arriba un creuer
de quinze pisos, 100% ecofriend.
No van per s'ombra, s'ombra
van de compres
per botigues de souvenirs,
per botigues de souvenirs.
I ses estones mortes
quan se'n tornen
pensa jo no torn per aquí,
pensa jo no torn per aquí.
Hoteles, sol y playa.
Turista no se vaya, no.
Noranta mil piscines
i un golf a Ses Salines oh.
Això abans era un manantial,
però s'aigua s'ha enverinat.
Hoteles, sol y playa.
Hoteles, sol y playa.
Un embús de sis carrils
de s'aeroport a Portopí.
I un senyor manant un Porsche
recent llogat se caga amb tot.
Hoteles, sol y playa.
Hoteles, sol y playa.
Hoteles, sol y playa.
Això abans era un manantial,
però s'aigua s'ha enverinat.
Hoteles, sol y playa.
Hoteles, sol y playa.
|
||||
8. |
Xin xin i bye bye
03:17
|
|||
|
Mercoledì, un missatge que fa mal.
Venerdì, cent DMs d’Instagram.
Domenica, limoncello i ja saps com va.
Uh oh uh oh,
com turistes quan se perden,
ixò vàrem ser tu i jo.
Uh oh uh oh,
quina pena, quina pena...
Me’n record de quan anàvem junts de sa mà
i de quan me deies Meri me vull casar.
Ara es dies ja no passen
i me passa que només puc pensar.
Me’n record des 100:
100% es 100%,
de cada tonteria,
de cada vida mia.
100% estic pendent
de tornar-te a perdre de vista.
Baby, diga’m:
se quello che vuoi non è tra noi,
ti farò dimenticare.
Es passat s’ha esfumat,
xin xin i bye bye,
amore,
che dolore.
Uh oh uh oh,
com turistes quan se perden, això vàrem ser tu i jo.
Uh oh uh oh,
quina pena, quina pena...
Sa teva cara, sa pell suada,
tot pen terra ple de roba escampada.
Cada mirada tan gravada,
però deim que no hi haurà una altra vegada.
Me’n record de quan anàvem junts de sa mà
i de quan me deies Meri me vull casar.
Ara es dies ja no passen
i me passa que només puc pensar.
Me’n record des 100:
100% es 100%,
de cada tonteria,
de cada vida mia.
100% estic pendent
de tornar-te a perdre de vista.
Me’n record des 100:
100% es 100%,
de cada tonteria,
de cada vida mia.
100% que tenc pendent
treure-te de sa galeria.
Sa teva cara, sa pell suada,
tot pen terra ple de roba escampada.
Cada mirada tan gravada,
però deim que no hi haurà una altra vegada.
|
||||
9. |
Ella sempre crema
02:44
|
|||
|
Creuam mirades,
sa sala plena i jo just te veig a tu, te veig a tu.
T’acostes amb dos cubatas,
mos aferram.
M’és igual si mos veuen
jo sé que te vull mm mm.
No sé què passa,
m’agrades massa.
Me mires, me toques
i tot se descontrola.
No saps què passa,
se nota massa,
me mires amb emojis de foc.
Sa meva boca davall sa roba.
Me mires, me toques
i tot se descontrola.
Sa teva boca saliva tota.
T’és igual si mos veuen
jo sé que me vols mm mm.
Adrenalina,
pura benzina,
posam tercera,
bebé això crema,
bebé això ja.
Sa nina té medicina,
camina i fascina,
sempre xerren darrere,
mos és igual.
No sé què passa,
m’agrades massa.
Me mires, me toques
i tot se descontrola.
No saps què passa,
se nota massa,
me mires amb emojis de foc.
Eh eh eh,
ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé,
tu ets sa més romàntica d’aquí.
Eh eh eh,
quan riu me desespera.
Mare meva,
ella sempre crema.
Mare meva,
ella sempre crema.
Mare meva, crema.
No sé què passa,
m’agrades massa.
Me mires, me toques
i tot se descontrola.
No saps què passa,
se nota massa.
Mare meva,
ella sempre crema.
Me mires, me toques
i tot se descontrola.
Crema.
|
||||
10. |
Ressaca a sa platja
02:56
|
|||
|
Quant de temps fa que no te veia,
pensava en com devies estar,
si m’has enyorat aquests vespres
fent sa vida a una altra ciutat.
Me'n record de tot lo que fèiem,
sé que tu també ho tens gravat,
però te n’anares per sempre
i per aquí tot ha canviat, tot ha canviat.
No fa falta mos diguem mentides,
no fa falta mos contem ses vides:
si jo te mir i tu me mires,
si vols vine i rebobina.
No fa falta mos diguem mentides,
no fa falta mos contem ses vides:
si jo te mir i tu me mires,
si vols vine i rebobina.
Aquell estiu va ser una locura,
tots dos volíem creure pentura
aquesta aventura
no té caducitat.
Però jo sabia i tu sabies
lo que passaria per setembre:
‘deu per sempre.
I, per tant, mentrestant...
Vespres d’alt voltatge,
ressaca a sa platja,
i jo que si Martini, bikini,
i tu de vaticini, Houdini.
A poc a poc,
tot se va fer molt més gros
i te va explotar a sa cara,
a sa cara que ara mir.
Quant de temps fa que no te veia,
pensava en com devies estar,
si m’has enyorat aquests vespres
fent sa vida a una altra ciutat.
Me'n record de tot lo que fèiem,
sé que tu també ho tens gravat,
però te n’anares per sempre
i per aquí tot ha canviat, tot ha canviat.
No fa falta mos diguem mentides,
no fa falta mos contem ses vides:
si jo te mir i tu me mires,
si vols vine i rebobina.
No fa falta mos diguem mentides,
no fa falta mos contem ses vides:
si jo te mir i tu me mires,
si vols vine i...
Vespres d’alt voltatge,
ressaca a sa platja,
i jo que si Martini, bikini,
i tu de veticini, Houdini.
A poc a poc,
tot se va fer molt més gros
i te va explotar a sa cara,
a sa cara que ara mir.
|
||||
11. |
||||
|
A es teu corral
arrencant es mal
que m’has deixat.
Quants de dies fa
que te n’has anat,
que te n'has anat.
I cada dia que passa
te record menys que abans.
I quasi cada setmana
me'n record més que mai.
A es meu sofà,
esqueixant llençols
que vàrem suar.
Com si fos ahir,
com si fos demà,
com si te sentís i te desfàs.
I cada dia que passa
te record menys que abans.
I quasi cada setmana
me'n record més que mai.
I cada dia que passa
te record menys que abans.
I quasi cada setmana
me'n record més que mai.
|
||||
Maria Jaume PM, Spain
Maria Jaume és un talent emergents clau de la nostra escena musical recent, amb un estil propi que estén un pont entre les grans cantautores de l’indie i la cançó mediterrània. Ara presenta l'esperat segon disc, “Voltes i voltes” (2022), un pas endavant, més pop i més lluminós, que el distingeix de la introspecció de l’aclamat debut “Fins a maig no revisc” (2020). ... more
If you like Maria Jaume, you may also like:
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
Eccentric pop that connects the dots between progressive ambient and warped video game soundtracks can only be called truly psychedelic.
go to album
